Arxivat a:
Les mobilitzacions de demà en defensa de les pensions i contra el retard de l’edat de jubilació seran importants. Estic segur que moltíssims treballadors i treballadores s’hi afegiran per exigir al govern que enterri la seva proposta d’allargar la jubilació als 67 anys. Perquè es injusta, no es basa en raons socials objectives i tan sols respon a un plantejament d’ajust pressupostari molt vinculat a la situació de crisi econòmica.
Està clar que la gent no accepta les intencions del govern. Els sindicats hem estat els primers en aixecar la veu l’alerta, però el clam popular en contra d’aquesta mesura és brutal. Des dels més joves fins a aquells que es troben a prop de la retirada professional coincideixen en afirmar que, amb més de 4 milions d’aturats a Espanya, parlar de jubilació és, com a mínim, poc seriós.
És clar que si la tendència de l’atur es manté així, a la llarga la caixa de la Seguretat Social patiria, però també cal dir que en la pitjor crisi econòmica que ha viscut aquest país el fons de reserva té 60.000 milions d’euros. I això ens ha de donar confiança en la viabilitat del sistema, just el contrari del que volen els centres d’estudis econòmics associats a les principals entitats financeres, que s’afanyen a atemorir, com ho fan cíclicament, sobre el futur de les pensions. Amaguen, però, que els fons privats han perdut a la vora d’un 25% del seu valor i és aquí a on els hi va el negoci.
L’argumentari dels poders econòmics i financers apel•la la longevitat per explicar que la piràmide d’edat de la societat espanyola s’està invertint i que això tindrà efectes sobre la sostenibilitat d’un model que pot veure com els que cotitzen s’equiparen en número als jubilats. I l’única solució que troben, doncs, és continuar treballant fins als 67 i així reduir la pressió sobre el sistema.
El problema és un altre i no el volen veure. Ningú no vol explicar la vinculació entre salaris i pensions. Ningú no vol sentir a dir que els salaris baixos cotitzen poc i per tant ingressen menys a la caixa de la Seguretat Social. Ningú no vol explicar com afecta en termes de cotitzacions l’abandonament del mercat laboral de molts treballadors, en especial dones, que veuen impossible conciliar les obligacions familiars amb les de la seva feina. No es diu que el grau de desenvolupament tecnològic del nostre país en relació als nostres socis europeus fa que l’esforç físic tingui encara un pes excessiu en l’ocupació. Com tampoc és d’us comú la dada que confirma que l’esperança de vida dels més rics és 10 anys superior a la dels més humils. I, per últim, ningú no explica que, de tot Europa, Espanya és un dels països on l’edat real de jubilació és més tardana.
Doncs serem els sindicats, un cop més, el que haurem d’elevar el to per fer arribar al conjunt de la societat allò que, per altra banda, ja ha entès perfectament. Plantarem cara i enviarem un missatge clar i nítid als membres del Pacte de Toledo. No acceptarem que per raons estètiques aquest govern giri a la dreta, per millorar la seva imatge davant dels mercats financers. No acceptarem que s’obrin debats falsos I es proposin solucions falses que tan sols ens condueixen a la retallada de drets socials dels treballadors i les treballadores.
1 comentari
Deixa un comentari
Benvolgut company, estic d’acord amb la teba reflexió sobre el tema da les pensions. Pro encara et dire mes, crec que per sortir d’aquesta crisi, sens vol torna a fer responsables als treballador i carregar sobre les nostres esquenes, la soposada solició a la mateixa. Amb un conjunt de mesures, que com sempre ens retallen els nostres drets i sobre tot ens enfonsen cada vegada mes en un empobriment de la societat treballadora que cada vegada mes ens acostem a politiques de caciquisme i esclavitud per par del mont empresarial i grans economias. que enclades en pensames retrogrades, no volen nomes que la seva “societat del benestar” on el ric es cada vegada mes ric i el pobre casi ya no pot ser mes pobre, perque cada vegada mes ens manquen mes coses.
Comentari per Juan Luis Esteve Feliu 02.23.10 @ 4:25 pmPoder en vers de fer una reforma laboral, que poder si que caldria, pro no fen que el treballador quedi cada vegada mes desprotegit; caldria fer una reflexio de si el model socioeconomic que ens envolta a occident, i que en ha fet fallida, provocant aquesta crisi mundial. Es el model que ens cal, i per tan s’hauria de fer una reforma, pro del model socioeconomic. On el repartiment de la riquessa fos mes equatatiu, on es pogues possar acotament als excessos que tan la banca com els grans ens financers provoquen, per obtenir uns beneficis que en molts cassos suposa la ruina de milers de personas de rentes mes modestes i poc protegides.
Crec que el paper que han de jugar els sindicats es primordial per poder evitar que tan patronal com els partits de la dreta, prenguin aquestes mesures que ens volen impossar, emb de presentar alternativas mes justes i equitatives, i sobre tot crec que ha de existir una total col·laboracio i consens entre tots els sindicat, per fer front a aquesta canallada que ens volen perpretar.
Gracies per permetrem expresar el meu pensament, emb de lluitar amb totes les nostres forçes i totes les armes que les lleis possen al nostre abast per fernos escoltar i poder assolir amb exit les nostres metas.
una salutacio