Article publicat l’1 de maig al diari Avui

La crisi econòmica que patim atorga un caràcter especial a aquest Primer de Maig. Avui, els treballadors i les treballadores sortirem al carrer amb un missatge contundent: no ens toca a nosaltres pagar els plats trencats d’una situació de la qual no som responsables.

En els darrers temps, hem hagut d’assistir a les paraules i els gestos d’un teatre fet a mida pels que sí que tenen la responsabilitat de la situació actual. Les grans institucions que mouen els fils d’aquesta economia global, que durant anys han fet els ulls grossos davant la impúdica manca de regles, controls i drets, ara volen donar-nos lliçons. Aquells pocs que s’han enriquit a costa de molts. Aquells que prediquen un “capitalisme social a la carta”, on els beneficis són només d’ells, i les pèrdues, de tots.

En un excés de cinisme, ens acusen de ser-ne els responsables. Ho diuen ras i curt: els excessius costos laborals són la mà que tenalla el mercat laboral d’aquest país. Quina barra! A casa nostra, la crisi té els seus propis trets distintius, derivats d’un model productiu erroni que ha crescut a base de competir en baixos salaris i precarietat. Que no ens enganyin. El 66% dels assalariats que han perdut la feina tenien un contracte temporal. Per tant, als empresaris no els ha costat ni un duro. Al marge, per descomptat, dels autònoms, que, asfixiats per la manca de liquiditat i crèdit, han hagut de tancar la paradeta.

N’estem farts, de les caduques receptes de l’empresariat, que aprofita qualsevol avinentesa per sortir a demanar el de sempre: abaratiment de l’acomiadament, congelació salarial, minva de drets socials, etc. Sempre la mateixa cançó. No és el moment de reformes laborals ni de retallades en la negociació col·lectiva. Al contrari, només la millora del poder adquisitiu dels treballadors i les treballadores -que alhora són consumidors i consumidores- comportarà la dinamització que ha de provocar el canvi.

Que cadascú assumeixi les seves responsabilitats. També els governs, als quals exigim més decisió en les seves actuacions. És imprescindible que es posi en marxa un pla de xoc integral per frenar el creixement de l’atur i garantir la protecció social per a les persones aturades, sobretot aquelles que han esgotat la seva prestació. Però també és hora de fer una aposta clara per la indústria catalana, amb un pla de rescat que reactivi l’activitat econòmica amb ajuts directes a les empreses que, tot i tenir capacitat productiva, es debaten entre la vida i la mort per la manca de crèdit. De la mà dels poders públics ha de venir la creació d’ocupació directa a través d’habitatge, infraestructures estratègiques i serveis d’atenció a les persones.

Malgrat tot, les situacions de crisi creen noves oportunitats. Ara és el moment d’establir amb fermesa les bases d’un nou model productiu, un canvi que nosaltres fa temps que reivindiquem. Un nou model de competitivitat que es fonamenti en la qualitat de l’ocupació, en els salaris dignes i en l’aprofundiment de l’Estat de benestar com un dels pilars d’un model econòmic més just i eficient. I per assolir aquesta fita, Catalunya ha de girar la truita en aspectes bàsics com el debat sobre el model energètic que necessitem o la formació professional, que ha d’abandonar el paper d’eterna marginada per esdevenir el pal de paller de la millora de la formació i la qualificació professional de la població activa.

Avui, Primer de Maig, sortim al carrer per demanar i exigir respostes d’urgència a una situació que no hem creat però de la qual som les principals víctimes.